Dedicaré aquest capítol a la nostra estada al refugi de Leschaux els dies 10, 11 i 12 d’agost, des del qual preteníem escalar la via Anouk, del Piola, a les petites Jorasses i ho faré també en francès amb la intenció de deixar constància sobre les condicions que ens vam trobar de cara a nous intents en el futur.
La logística d’accés amb en trenet de Montenvers imposa per aquesta activitat reservar dues nits al refugi, de manera que cal comptar uns 150€ per persona (sense el servei de gondola que et baixa fins la Mer de Glace). Des de l’estació vam trigar unes 3.30h fins al refugi.
 |
| Durant l'aproximació a Leschaux |
 |
| En Pau recordant la Walker |
 |
| La terrassa amb més bones vistes que he sopat mai |
L’endemà vam matinar i vam sortir del refu cap a les 4:15h amb lluna plena. El camí d’aproximació fins al peu de les Petites Jorasses, malgrat estar fitat, no és senzill de trobar. Vam creuar l’esquerdada glacera de fort pendent i vam travessar la rimaia fins a una bona repisa on equipar-nos (en total unes 2h) i vam començar a escalar amb llum de dia a les 6.30h. La imatge de la lluna sobre el perfil de les grans Jorasses, impossible de fotografiar, era impressionant.
 |
| Una lleugera idea de l'espectacle matinal |
En Pau va començar escalant i vam dedicar pràcticament ¾ d’hora fins cantar la R1. Jo, feia estona que estava inquieta perquè aquest no és un ritme vàlid per a una via de 700m. En arribar al tram final em vaig percatar que al flanqueig d’entrada a la R hi mancava una xapa (mostrem espàrrec en foto) cosa que de segon tampoc em va fer il·lusió. En Pau va haver d’escalar una placa fina jugant-se una bona hòstia en pèndol i risc d’empotrar-se contra el diedre (on només havia posat un parell de tascons delicats ja que anàvem justos de material) i jo em jugava el pèndol en sentit contrari.
Vaig sortir de la R1 amb un nus a l’estómac. Vaig escalar còmodament fins una xapa i a partir d’aquí vaig seguir escalant sense cap pista de si seguia el traçat correcte. Mirava a dreta i esquerra, feia uns passos més i així durant una hora, sense rastre del sostre de 6b+/A0, fins que vam prendre la decisió de baixar. Amb l’ajuda d’en Pau, que té més memòria que jo, vaig desfer tots i cadascun dels passos fins a la xapa, on ja hi havia un mallon antic i em vaig despenjar.
De nou a R1 amb una immensa frustració per no haver estat capaç de trobar el traçat de la via. Vam valorar que encara érem a temps d’escalar la Contamine i vam muntar un ràpel en diagonal per anar-la a buscar. Llavors vam engegar el turbo amb algunes tirades en ensamble i vam recuperar força temps. A mitja paret ens va entrar una bona descomposició a tots dos que ens va obligar aturar-nos en unes bones repises. Vam intentar retrobar l’Anouk a la part de dalt, com fan forces cordades, però les ressenyes que teníem no ens van ajudar gaire. En una ocasió la vam cagar i vam haver de rectificar el traçat, moment en el qual vaig sentir per primera vegada a la vida la frase: "la teva vida val més que un friend!" Finalment vam fer cim a les 16.30h. En total, doncs, 8 hores d’escalada i 3 hores de ràpels!
 |
| Diedre mantingut, de llibre |
 |
| A punt per als primers raig de sol |
 |
Tirades somitals amb molt bones vistes
 |
La vintena de ràpels mereixen un paràgraf a part, quina aventura! Les instal·lacions, que són les reunions de l’Anouk, estan de puta mare però el granit té moltes formes i no vam sortir exempts d’una enganxada de corda que ens va obligar a escalar altre cop. Tot i així, considero que en vam sortir prou ben parats. Durant els darrers ràpels vam aturar-nos a entendre la causa del meu abandó i en Pau de seguida va adonar-se que clarament hi havia hagut un despreniment, fet que explicaria la desaparició del Ae del 2n llarg i, de retruc, també la xapa tallada del primer llarg, ja que es troba a la vertical del sostre.
 |
| La glacera amb llum de dia era molt més terrorífica |
A les 9 érem sopant al refu i vam explicar la situació i mostrar fotografies a la guarda, vam afegir una entrada a Camptocamp i vam escriure una piulada al llibre del refugi. Malauradament, una setmana més tard uns coneguts van anar a repetir la mateixa via sense estar assabentats de la nostra tentativa fallida. És per aquest motiu que vull també deixar clar i català (en francès) l’estat de la via, ja que l’esforç per arribar fins allà i el risc que comporta no estar informat són grans.
De notre tentative ratée d’escalade à la voie Anouk de les Petites Jorasses, le 11 d'août de 2026 et après avoir et grimpé la voie Contamine et descendú per les rappels de la voie Anouk nous pouvons affirmer:
- Il y a eu un détachement dans le toit du deuxième longueur.
- Par conséquent, plusieurs plaquettes ont disparu de la section 6b+/Ae du deuxième longueur et la plaquette de flanc finale de le première longueur a été coupée.
- Il est possible de grimper le première longueur, mais nous pensons qu'il n'est pas possible de surmonter le deuxième.
- Il faudra donc nettoyer et rouvrir la dernière partie du deuxième longueur.
Voici les photographies qui illustrent les différences avant et après le détachement.
 |
| Le crux de L1 (2016) avec la plaquette |
 |
| Le crux de L1 (2025) sans la plaquette |
 |
| La plaquettre de L1 coupée |
 |
| Moi dans la tentative ratée de grimper L2 |
 |
| Apparence du toit de L2 (2016) |
 |
| Apparence du toit de L2 pendant de rappel |
L’endemà, sense treva i amb poques hores de descans aprofitem la jornada escalant la Crystal Palace a Pointe à Daniel. Tot i no ser una via excepcional compleix amb les expectatives: accés còmode, llargada justa (250m) dificultat moderada, ràpels no massa rebuscats (tot i que vam haver d’escalar per desencallar una corda) per garantir la nostra tornada el mateix dia amb el trenet de Montenvers. El que no ens imaginàvem és la inacabable cua que vam haver de fer per agafar-lo.
