divendres, 15 de setembre del 2023

3a estació: La Provença

Després de 8 dies consecutius sense ni un gota d’aigua a Dolomites arriba la pluja i ho fa amb força a tota Europa. El pla inicial de visitar Val di Orco es difumina poc a poc, d’una banda perquè ens resten pocs dies de vacances i per l’altra perquè en Gabi i la Xènia tampoc han pogut arribar-hi. Decidim aprofitar les dues intenses jornades de pluja per anar desfent camí cap a casa i ens aturem 2 dies als Alps Marítims, la Provença.

L’artisan du huitème jour, AIGLUN, 230m 7b+ (6c oblig) *****+

Un escàndol! Via de roca boníssima, molt molt desplomada, però amb cantell i molt de forat. Protegida per donar-ho tot sense por (ja que les volades són ben netes!). El petate no toca paret. Confiar en els núvols per escalar a refugi del sol no va ser molt bona idea, però només ens va tocar una mica i no va ser cap drama. M’ho vaig passat teta i ho vaig donar tot perquè la via ho mereixia. Molt satisfeta malgrat ens ha fallat el rotpunk. Aquesta paret és brutal, et posa fanàtic/a! Baixem amb moltes ganes de tornar-hi amb el projecte d’assajar alguna via. Algú s’hi vol apuntar??

   

 





 

  




Alix punk de vergons, Paret del Duc, VERDON, 320m 7b+ (6c oblig) *****

Un altre espectacle i de nou el festival del desplom. Amb bones xorreres, plaques verdonianes i sense descans de principi a fi. Una paret impressionant i molt recomanable a la fresca de l’estiu, ideal per culminar amb un banyet al riu. Em veig obligada a fer més A0s que la via anterior i potser per això no l’he puntuat amb 5 estel plus, tot i que, sens dubte, és una via excepcional. Casualitats de la vida fan que aquell dia tornem a coincidir a la mateixa paret, però a la distància, amb en Llullu i en Mateu.

 








Tot seria perfecte si no fos perquè acabem arribant a Curtics el 31 d’agost a les tantes de la nit ja que la furgo es va quedar averiada a Montpellier. Malgrat l’enrenou, m’ho prenc amb filosofia ja que estic agraïda que la furgo no ha petat fins la tornada. Tornem en tren amb 2 motxilles cadascú carregades amb el material que podem i la planta de basílico. S’han acabat les vacances però “Que me quiten lo bailao!”


2 comentaris:

  1. dues vies espectaculars
    Quines ganes de tornar a Aiglun i, potser, provar la paroi Derobee, que també encabeix línies de sisè i setè, a banda dels monstres

    ResponElimina
  2. Reservem la puríssima i hi anem plegats??!!

    ResponElimina