1a estació: massif des Écrins

L'agost no és la millor època per fer vacances, però enguany estàvem limitats a l’hora d’escollir pel meu procés d’oposicions. Acceptat el fet que ens tocaria bregar amb les massificacions de gent, sortim amb la tònica d’improvisar 100% en funció de les forces, la meteo i la bona gent que puguem trobar pel camí. Això implica portar guies d’escalada de mitja Europa i més material que la botiga de Barrabés. Com des de fa ja un bon grapat d’anys entre les guies n’hi ha una de Dolomites, esperant que aquest any sí s’alineïn els astres i s’obri una finestra de bon temps prou àmplia! 

Durant totes les vacances he hagut de conviure amb uns vertígens que, sobretot a l’inici, van impedir que gaudís al 100% i em van fer qüestionar de si estava a l’alçada de moltes de les activitats que ens proposàvem. “Porto un castanyot que no vegis...!” cridava en moments d’embriagadesa tot tibant com si no hi hagués demà. Suposo que cap metge aconsella l’escalada com a tractament dels vertígens, però una persona tossuda com jo no està disposada a renunciar-hi en plenes vacances, així que vaig aprendre a conviure amb el vertigen a la verticalitat.

Em caldran uns quants capítols per poder narrar totes les aventures de les vacances, així que començarem pel principi, amb una estada pels Ecrins i rodalies i una bona aclimatació a les llargues patejades d’aproximació.

1. Miroir Tectonic, LES GUILLARDES, 400m 7b (6c oblig) *****+

Repetim l’estratègia de l’any passat i escollim l’ombrívola paret de les Guillardes com la primera parada direcció als Alps i ens decantem per un dels suggeriments de la darrera guia del Mussato. Una via molt bonica, variada i mantinguda, molt apropiada per escalar-la amb petate donada la seva verticalitat. Té una roca brutal, sobretot per una gran feina de sanejament al darrera i està ben equipada, fets que conviden a donar-ho tot i emportar-se el rotpunk de la via.

 

Les aparences enganyen, és el llarg més fàcil de la via! 

I aquest el més difícil!

2. A la recherche de la dent perdue, LE PIÉROUX, 250m 6c+ (6b oblig) ****

El nostre ritual habitual a peu de via és amagar una pedra en una mà per tal de repartir a sorts les tirades de la via: si surt pedra, toca començar la 1a tirada. Doncs aquesta vegada també vam sortejar la via, entre les dues propostes del Mussato i ens va tocar la més assequible de les dues. 

La via gaudeix d’una roca calcària impressionant, amb les característiques franges de sílex sobresortints. Bonica, però poc mantinguda. En qualsevol cas un bon pla cercant la fresca de l’ombra matinal, combinat amb un dinar a la vora del riu que hi ha un xic més a baix.

Si no fos per la calor que hi fa, Dévoluy és un indret molt guapo i amb molta roca que m’encantaria explorar més a fons. Però val la pena buscar una mica més d’alçada per fer baixar el termòmetre.

3. Histoire d’O, AIGUILLES D’ARVES – TÊTE DE CHAT, 270m 7a (6b+ oblig.) *****

Una via magnífica, amb una roca molt curiosa plena de bústies i més bona d’allò que aparenta, molt vertical i amb ambient. Em va sembla exigent, amb forces moments de “millor no caiguis”. Fresca assegurada, fins i tot en plena onada de calor. Em va sorprendre la concurrència de la paret (4 cordades) donat l’elevat preu de l’aproximació: unes 2h30h amb força desnivell i una tartera final molt desagradable. La sort és que vam ser els primers en arribar a peu de via, malgrat va caldre una apretada final de ritme doncs la 1a posició estava disputada amb un parell de francesos jovenets que em venien al darrere i sense esbufegar. Va valdre la pena, ja que escalant els vam deixar enrere de seguida i un xàfec inesperat a ells els va enganxar dalt de tot, i a nosaltres ja caminant de baixada.

Panoràmica de les Aguilles d'Arves i la seva aproximació

 

4. Demain s’était hier, AIGUILLETTE DE LAUZET, 300m 6c+ ***

Després d’haver passat males nits amb vòmits i nàusees ens posem a prova amb aquesta via amb trams de roca espectacular (estil Wenden) però amb més feixes que Àger. Amb diversos llargs de tràmit i algun tram exposat sense massa sentit. Em va mancar fer el cim, força a desmà, i la proximitat amb la ferrata tampoc permetia gaudir de la tranquil·litat. Potser no estàvem en el millor estat però segurament s’emporta la pitjor de les valoracions de les vacances (només 3 estels!)

5.  Unchi Maka, AIGUILLE DE SIALOUZE, 400m, 7c (6c oblig.) *****+

Una ruta brutal en una paret espectacular (de granit del bo) en un entorn magnífic, i una experiència super agradable compartida amb la bona companyia de Gabi i la Xènia, que van escalar Ventre à Terre. Ens allotgem al Refuge du Sélé, on ens tracten de primera, per atacar l’agulla l’endemà al matí.

La via és molt més assequible d’allò que aparaenta sobre la ressenya original, està força decotada. Cap llarg és dolent. Prou ràpida de fer (unes 6h) doncs està força equipada ens els trams més durs. Amb el petate es va de fàbula. El conjunt va valdre molt la pena.

Ailefroide és un lloc molt còmode per fer activitats de tot tipus en família, amics, parella, etc. però a l’agost pots haver de fer cua per a tot i això li treu encant. Més que cap paret en concret, nosaltres hi vam anar a cercar caliu i bona companyia i no ens en val faltar! 

Montserrat Republic girls

Estel, em veig amb l’obligació d’ensenyar-te això...! Em va dir en Pau, l’endemà de Sialouze...

-- Continuarà al proper capítol --