diumenge, 24 d’abril de 2022

Escalades a Còrsega

 L'île de beauté, une montagne dans la mer.

L’illa m’ha captivat. M’esperava trobar un paisatge muntanyós amb parets de granit, però la nostra estada (pel meu gust massa breu) m’ha ensenyat que l’illa de la bellesa, com li diuen els francesos, és molt més que això. Amaga grans muntanyes, nevades fins i tot a l’abril, assentades sobre valls salvatges. Sempre allunyades de la civilització i amb nombroses parets al voltant gaudeixen del la banda sonora de l’aigua que les drena amb traçats abruptes i que fan del tot impossible resistir-se a un bany, malgrat el fred. 


La seva orografia és allò que la fa tant especial però també allò que farà abstenir-se als al·lèrgics/es a caminar i a la grans distàncies de carretera per corbes i ports de muntanya. Resulta difícil trobar escalades de menys d’una hora d’aproximació i per desplaçar-se d’una zona a una altra de l’illa són necessàries unes dues hores de corbes. Per això, en la nostra estada de 7 dies vam explorar 4 zones: Aiacciu, Bavella, Corti i Portu.


Vàrem trobar una illa molt tranquila, pràcticament deserta. Escalàvem quasi sempre sols i enlloc vam trobar aglomeracions, però són diverses les pistes que ens fan creure que en temporada alta, aquesta calma es pot veure trencada per la forta pressió del turisme. Un exemple n'és la prohibició de dormir o acampar a tots els aparcaments de les carreteres secundàries que condueixen a punts de sortida de excursions, barrancs o escalada.


Atracant al Port d'Ajaccio



LES NOSTRES ESCALADES 


Vam tenir la sort que no va ploure ni un sol dia, tant és així que vam conèixer poca cosa que no fossin parets i no hi va haver dia de descans. Això va fer que haguéssim de renunciar a escalar alguns dels cogombres que ens havíem proposat inicialment perquè no era viable escalades molt llargues amb grans aproximacions i desplaçaments de cotxe. Vam prendre el ferri a Toulou (prop de Marsella) cosa que ens va permetre també, escalar els dies d’aproximació i retorn a Calanques (vies 1 i 9) , un massís desconegut per nosaltres gens salvatge i molt massificat, en comparació al nostre destí.


1. Anaconda, Belvédère sector, 170m, 7a (6a+ oblig) + Le bitard à rudiste, Ouvreur de bouse, 120 m, 6a (V+ oblig) (Cap Canaille, CALANQUES) ****

Escalades de tarda sobre el mar, fent temps abans d’agafar el ferri cap a Còrsega. Roca diversa, aproximacions amables!



2. Péché véniel, Rocher des Gozzi (Aiacciu). 220m 6c+, (6b oblig) ***** Aprox: 1h30

Una zona propera al port que ens permet aprofitar el dia. Via guapa, força equipada i amb molt d’ambient a la part de dalt. Vam aproximar per dalt i creiem que és millor l’opció des de baix, que no descriu a la guia. Una bona presa de contacte amb l’escalada en granit 3D i en desplom.





3. Jeef, Punta d’u Corbu (Bavella). 350 7b, (6b+ oblig) ***** Aprox: 1h30 (o més)

Una paret imperdible, que apareix a la portada de “Parois de legende” d’A. Petit, és la Punta d’u Corbu al preciós massís de Bavella, un caos d’agulles que segurament ens faran emprar més temps del previst a l’hora de trobar el camí apropiat. La via escollida no ens deixa indiferents ja des del primer llarg, doncs cal concentrar-nos i confiar en la bona relació que estableixen la sola dels nostres gats i el granit adherent de la vall. Una via que obliga a escalar però amb les grans dificultats molt concentrades.




4. Acqua in bocca, Theghie Lisce (Bavella) **** 300m, 7a (6b oblig). Aprox:1h15

No volíem marxar d’aquesta vall sense fer un altre tast i vam escollir aquesta via, molt variada amb tirades de placa ramposa super fina, offwidth agònics i amb els característics tafonis. Li manca, però, un xic de verticalitat.




5.  Le bonheur est dans la pré, Russulinu (Valle du Tavignano) 200m 7a (6b+ oblig) ***** Aprox: 1h30

Fa mandra pensar que caminarem més estona que no pas escalarem, però en aquest cas, val molt la pena. L’entorn, com sempre, d’allò més salvatge; la via, increïble de baix a dalt, amb dues primeres tirades espectaculars i una darrera d’escàndol! Toca jugar amb empotraments de mà i tècnica de fissura. Molt mantinguda en dificultats i amb totes les reunions super còmodes. Un luxe!





6. Giratempu, U Cervellu. 260m, 6c+ (6b oblig) **** Aprox: 45min

Un dia pensat per a descansar les cames i no fer massa kilòmetres. Una via no tan excepcional, prou variada amb dificultats concentrades en bons desploms i no no val a badar en certs moments. 


 


 



7. La finé équipe, I Cascioni. 420m, 7a (6b+ oblig) ***** Aprox: 1h20

Sens dubte, el viot del viatge quant a longitud, dificultat i exigència. Casualment ens va coincidir un dels dies més calorosos i tot i que la paret és orientació oest, ens vam escaldar força a la segona part de la via, la més difícil. Es tracta d’una via oberta el 2015 per els cadell de l’A. Petit (de l’FFCAM), on hi trobem ben poques expansions. Tirades de tot tipus, algunes més mantingudes que d’altres, però en totes cal escalar i trobar el traçat apropiat entre el mar de tafonis i fissures. La calor transforma el granit adherent en tacte patinós que fa por. Acabem optant per l’opció més ombrívola de baixar caminant pel darrera, una forma poc usual de descens a jutjar per la presència d’esbarzers que cal travessar rapelant.


 





 


8. Ambata di melu, Golfe de Portu. 150m 6a+ (V+ oblig) Aprox: 2 min

Love climbing per una jornada de repòs actiu i amb el temps just per a prendre el ferri de tornada. Un lloc de somni, sobre el mar i amb alguna tirada que desploma molt més del que podríem haver imaginat. Acabem la jornada amb un banyet a la cala veïna.




9. Au-delà de la vertical, Concave 170m 7b+ (6b+ oblig) **** Aprox: 1h45 (CALANQUES)

Com que el ferri ens deixa a la costa francesa de bon matí encara fosc, aprofitem per cremar tota l’energia que ens queda abans de tornar a casa. Una via guapa, intensa i extremadament desplomada en les tirades 3 i 4, oberta per dalt als anys 90 i de caire esportiu. Trobem molt a faltar l’adherència dels darrers dies i sovint ens rellisquen mans i peus malgrat escalar a l’ombra. La massificació de la zona també ens fa enyorar la solitud que hem gaudit a Còrsega.



 




 



Tornem a casa cansats però satisfets, al·lucinats per la quantitat de roca que hem descobert i amb moltes ganes de tornar-hi, amb el trepant, i obrir alguna de les línies que aquests dies hem pogut imaginar entre màgiques formes del granit.


BIBLIOTECA


  • Rock around the world, grandes voies autour du monde.


  • Grandes voies de Corse, a la nova edició (2021) no hi apareix Bavella, perquè n’han fet una guia a part.

3 comentaris:

  1. Quina passada d'illa i quin viatge més ben aprofitat.
    I ara amb aquesta info 200% recomanable!!

    ResponElimina
  2. És espectacular!
    Hi vam estar al setembre i ens van pitar i putejar cada nit per dormir a la furgo.

    Ara amb la vostra info caldrà tornar-hi.

    ResponElimina
  3. llaminadures del mar. També ens heu convençut.
    Llàstima no haver coincidit plegats!

    ResponElimina