Sang en el Fang, Fontfreda

La nova via a la paret de Fontfreda que hem obert amb en Pau en 3 atacs i que de ben segur deixarà un bon gust als repetidors/es. El resultat és una línia mantinguda en 6è grau que discorre per plaques i fissures de bona roca en general amb poques assegurances fixes i, fins i tot, reunions a muntar o reforçar.

La línia comença aprofitant els primers metres de la via “Muerteo Tatanka” i se’n separa aprofitant un diedre vertical evident. La tercera tirada agafa una melosa fissura diagonal de bona roca a protegir al gust. La quarta tirada, i potser la més bonica i exigent, ens obligarà a gestionar l’autoprotecció en franges horitzontals mentre els braços es van inflant. La sisena tirada apofita un petit tram de la “Fisura Olicua” muntant la reunió a la feixa. Però no es pot abaixar la guàrdia fins trepitjar el cim, perquè en la darrera tirada caldrà seleccionar bé on agafar-se i lluitar un pas de diedre final.

Encara que no ho sembli, és la R1

Rocam de 1a per començar la 5a tirada!

Esperem que la pugueu gaudir tant com ho hem fet nosaltres i ens comenteu coses si ho creieu oportú. Us deixem el vídeo per fer-vos una idea de què hi podeu trobar, incloent un petit flash del crux de la via. Estic segura que la banda sonora, que dona nom a la via, no us decepcionarà!

Les 5 estels del 2021

Per fi hem recuperat els nivell prepandèmics de tàpia i alpinades vàries, sumant un total de 29.000m i 129 vies en 5 països diferents. Tenint en compte que vaig començar l’any amb un esquinç de lligament al genoll i l’acabo amb un trencament de lligaments del 3r dit com a conseqüència d’una luxació em sento molt afortunada. Les lesions no m’ho han posat fàcil, però res ha aconseguit allunyar-me de les muntanyes.

I com ja és costum, m’agrada compartir un llistat de vies 5 estels que no és més que un recull de les vies que més he gaudit al llarg de l’any. Quan viatges lluny de casa jugues amb avantatge perquè ho tens tot per fer. I com que em resultava difícil posar en un mateix sac totes les vies 5 estels n’he fet dues llistes.

Però no sols ha estat un any prolífic d’escalades sinó també d’obertures! Gràcies al bon ull d’en Pau i forces exploracions de terreny hem obert un grapat de vies, moltes de les quals podrien entrar en una llista 5 estels.

1. Ingovernables. Via atrevida que agafa un dels millors panys de paret d’Àger, Cap de Ras, aprofitant, amb enginy, l’espai encara verge. El resultat és una via amb caràcter i força mantinguda malgrat les feixes que travessa.

2. Furtadora d’ànimes. Una línia d’aventura que combina plaques, fissures i diedres on calen bones habilitats en la navegació i l’emplaçament d’assegurances. A hores d’ara, encara espera 1a repetició.

3. Llibertat. Ruta directe que discorre per un calcari excel·lent de traçat vertical i atrevit i exigent. Les assegurances són justes i llunyanes en ocasions però són prou properes en els llocs més difícils. Si no anem errats, també espera 1a repetició. Algun valent/a?

4. Sang en el fang. Una via de molt bon gust que de ben segur podrà considerar-se de les millors de la paret, ja que discorre per plaques i fissures de roca bona en general amb llargs brutals amb molt poques assegurances fixes i relativament assequible. Molt satisfeta de la feina feta. En breu publicarem la ressenya que tant sols està esperant una visita per a la neteja del darrer llarg (que no va poder fer per tenir cordades escalant vies veïnes per sota nostre)

5. Trets al cor. Aprofitant els pocs espais lliures entre vies i traient tot el suc de l’espectacular calcari de franges del Peladet surt aquesta via, amb un escalfament dur i una segona part de plaques exigents on calen uns peus de gat de precisió. La ressenya està a punt de sortir del forn.