La línia comença aprofitant els primers metres de la via “Muerteo Tatanka” i se’n separa aprofitant un diedre vertical evident. La tercera tirada
agafa una melosa fissura diagonal de bona roca a protegir al gust. La quarta
tirada, i potser la més bonica i exigent, ens obligarà a gestionar l’autoprotecció
en franges horitzontals mentre els braços es van inflant. La sisena tirada
apofita un petit tram de la “Fisura Olicua” muntant la reunió a la feixa.
Però no es pot abaixar la guàrdia fins trepitjar el cim, perquè en la darrera
tirada caldrà seleccionar bé on agafar-se i lluitar un pas de diedre final.
Encara que no ho sembli, és la R1 |
Rocam de 1a per començar la 5a tirada! |
Esperem que la pugueu gaudir tant com ho hem fet nosaltres i
ens comenteu coses si ho creieu oportú. Us deixem el vídeo per fer-vos una idea
de què hi podeu trobar, incloent un petit flash del crux de la via. Estic
segura que la banda sonora, que dona nom a la via, no us decepcionarà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada