Endere és la població de referència i el nostre punt
de partida per agafar una pista amb pendent força pronunciat a l’inici i que
pren rumb cap a l’oest per després agafar un trencall per una pista, ja amb poc
desnivell, cap a l’est per arribar a uns grans prats a les faldes de la serralada,
ideals per acampar i amb diverses fonts. Nosaltres vam dormir en una petita
mesquita que té un porxo de fusta habilitat com a cuina i amb una font, un espai
d’allò més acollidor. L’única pega és el vent, que no va deixar de bufar en els
3 dies que vam ser allà i aquesta molèstia a la paret es pot convertir en un
veritable malson si hem de rapelar.
Com a Aladağlar, ens preocupava l’exposció al sol de finals
de juliol, ara d’orientació totalment sud, així que vam seguir amb el nostre
horari. A les 4h esmorzant per tal de començar a caminar amb les primeres llums
i vam acabar passant més fred que calor. Un dia, metre esmorzàvem van entrar
una parella a resar! El lloc per dormir és molt guapo però cal tenir en compte
on som.
Les nostres escalades:
1. Le monde perdu, 360m 6b (6a+ obl) Guapa! Quins canalots!
Le doigt de dieu, 500m 6c (6b obl) Xula i llarga.
Le tresor de Topkapi, 640m 6b+ (6a obl) Ni fu ni fa, quan s’acaba?!
2. Suliman le magnifique, 320m 6c+/A0 (8a) Pel meu gust masses A0, molt rebuscada. De 6b cap a baix el més bonic i interessant de la via. L'agulla que recorre la via és imponent.
Amb les explicacions del Adadaglar i de Dedegol, m'heu convençut per anar a Turquia, a l'abast d'un dia de viatge
ResponEliminaJa us preguntaré!
mos veiem
Oi tant! un bon grapat de línies verges t'estan esperant!
Eliminael tresor de tocapi, a mi em va agradar força. Va com va.
ResponEliminaEl cansament passa factura i després de tant de metres un es torna més exigent!
Elimina