Ja fa massa temps que no sé res de tu... (deia una vella cançó de Sau). Costa ser constant a l'hora d'escriure les meves aventures, sobretot ara que s'acumulen una darrere l'altre. A l'estiu costa trobar la fresca per escalar sense rostir-se però si busques bé la trobes i aquests en són alguns exemples de les darreres ascensions estivals d'ençà de la Sánchez-Martínez de Dibles a finals de maig.
Via CADE, roca 92, Agulles, Montserrat: ombra, via molt tècnica i roca exageradament putrefacte. De 5 estrelles ni trec dues.
Gran il·lusió, Cavall Bernat, Montserrat: airet i ambient. Bona alternativa a la Punsola si hi ha caravana o volem evitar la roca sobada. Ara bé, el grau és molt més obligat.
The Wall, L'elefant, Montserat. A la cara nord de l'elefent, senzilleta, es fa molt bé. Aproximació força llarga.
Les enfants de la Dalle, Orlú, França: més de 1000m de paret, a la carrera perquè està molt ben equipada i disfrutant de l'adherència a la placa granítica. No és una via estival, però la temperatura no era exagerada i ens va deixar gaudir. Alerta amb el retorn un cop arribats al cim si continuem els 300m d'aresta. Val la pena portar dos cotxes.
Via del Guarda, Dent de Cabirols, Pedraforca. Ai quin goig! 5 estrelles! Ho té tot, excel·lent, viote pajote!
Cerdà Vergés + Cerdà Pokorki + Pany: gran combinat per dedicar-hi una llarga jornada. A equipar al gust, un tatstet de tot, sense que el grau apreti, l'ambient és present en tot moment. La cirereta la pany a l'ensamble i el descens en busca del gat. Baixes 700m de desnivell en mitja hora.
I després d'això, les ganes de continuar explorant no han minvat. És necessari transmetre el meu sincer agraïment a tots els companys de cordada que comparteixen aquestes aventures amb mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada