Pàgines

dimecres, 13 d’abril de 2016

L'aniversari més llarg de la meva vida

El meu aniversari va començar el 9 d'abril, cinc hores abans d'arribar a la mitjanit argentina ja em felicitaven alguns amics. I jo també havia començat a celebrar-ho amb un bon sopar íntim en un restaurant d'etiqueta, anomenat l'Esquinazo, a Ciudad Jardín. L'aniversari va seguir amb una festa privada a casa, amb el millor Dj del món! Un fernet amb cola per acabar de digerir els musclos i "l'arròs negre". Jo tot just anava a dormir que ja alguns matiners feien vibrar el telèfon.

L'endemà, amb tota l'energia del món ens llevem a les 10h amb l'excusa d'anar a esmorzar a la Cubana. Enllestits els preparatius comença arribar la família a casa. Oh benvinguts, passeu, passeu! 

Aquí els regals es donen quan la gent arriba, no s'espera al pastís. Així que les emocions comencen de bon matí. Regals, abraçades i petons. Com mola, un CD! Puc posar-lo de música ambient? Dic jo... Mejor en la compu, em responen tots. Ah carai! Això no és un cd de música! I em disposo a obrir tots els meus sentits. 

Família i amics de tots els continents em fan riure i plorar, sento els petons i les abraçades com si fosin aquí, tocant el timbre darrere de la porta. I cada vegada que s'acomiaden uns i altres els envio un petó. Realment un viatge per una galàxia llunyana que em va deixar sense paraules. Només puc agrair a família i amics l'estima que em tenen, especialment al cunyadet, que ja és com un germà i es l'autor d'aquest magnífic regal.

La pluja no és capaç d'espatllar el gran asado. Però amb la panxa plena encara hi ha forat per al gelat i el pastís. I, com no pot ser diferent, tinc un joc preparat, tal volta no tant competitiu. 

La família s'acomida però només tinc un respir per posar una mica d'ordre i rebre els amics amb mate i "facturas". És clar que avui no saparem!

Esgotats, abans d'anar a domir, un capítol de Better Call Saúl.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada