Pàgines

dijous, 22 d’octubre de 2015

3a montseny360

Amb molta, molta pena no haver pogut completar la mva 3a montseny360.

Tinc una super bici que surt poc a passejar i el cert és que, des de que no tinc la Nanga a casa surto menys. Ella era una bona excusa per sortir, ens fèiem companyia en els camins del Montnegre.

Però si ho vaig aconseguir el primer anys tota sola, la montseny360 és un repte totalment al meu abast i l'encostipat i les poques hores de dormir no eren excusa per fer-se enrere, com no ho va ser el mal temps l'edició de l'any passat.
Dels Maresme surto acompayada d'en Santi i en Ferran a qui m'he proposat no perdre de vista, almenys fins al Montseny. La pujada fins a Collformic marco ritme al davant molt concentrada. Fa fred enmig de la boira. A Collformic m'aniumen, em criden que sóc la segona dona, però no em sopta, juraia que només hem sortit 3 valentes. 
L'aventura comença baixant del Pla de la Calma al Montseny quan, literalment, m'explota la roda de darrere. Vient l'estrip de la coberta ja dono per perduda la cursa, però l'enginy d'en Ferran fa que salvi l'averia amb un paquet de tovalloletes i la càmara de recanvi. Per si no havíem perdut prou temps errem el camí just abans de prendre el corriol GR5. Arribem al Montseny sabent que no tenim prou temps per ser a Sant Marçal a l'hora de tall, i que ja no disposo control mecànic per arreglar la roda. Però tot i així surto decidida amb el gel nutritiu a vèncer els 1000m de desnivell fins a Sant Marçal. En Ferran no està fi i la pujada es fa llarga. Però tot ho compesa un bon plat de fideus, una cervesaVic i una dutxa. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada