Soprenentment bona! Aquest és el pensament que vaig tenir des que vaig arribar a peu de via fins que vaig sortir per dalt. Reconec que les expectatives eren baixes doncs la roca que estic acostumada a trobar en aquest bonic racó del Solsonès tot sovint és força decepcionant. Però només veure el pany de paret em vaig motivar fins al punt de fer el rotpunk de la via, però no sense lluitar-ho, bombo rere bombo. El premi, una bona contractura d'esquena per tot el cap de setmana.
Els friends serviran per amanir una mica un traçat que es troba força equipat. A la 2a tirada hi ha una placa expo per es pot contornejar per la dreta seguint un diedre un xic brut. L3 és la tirada més difícil i mantinguda, a més bona roca del què aparenta a primer cop d’ull, protegida per tentar. Personalment em va encantar la gatera de L6, on no toca més remei que posar-se còmode i arrossegar-se. En definitiva, una via molt divertida que podria classificar-se en el top 10 de Canalda tot i que no pretenc fer col·leccionisme en aquesta paret i, per tant, la comparativa és odiosa.
Les il·lustracions de la ressenya parlen per si soles. En Pau ha plasmat l’intent de la societat actual d’acabar amb la llibertat d’expressió per la força, assassinant periodites a Palestina (més de 200) i empresonant artistes que narren veritats incòmodes, com Pablo Hasél.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada