diumenge, 27 de juny de 2021

Depressió postcalcària

Després de tastar i gaudir durant uns quants dies del calcari més impressionant que he escalat mai sento un petit buit. Aquest sentiment em desmotiva força a l'hora de buscar projectes al meu entorn ja que sé segur que no hi trobaré aquella qualitat, ni una quantitat semblant de metres. Suposo que és una etapa transitòria i que aviat em tornaré a enamorar de la màgia del conglomerat la nord montserratina o del calcari clar de lluna berguedà.

Potser m'ajudi parlar una mica de les vies que hem pogut gaudir a l'entorn de Picos d'Europa, un indret que et roba l'atenció de les nostres mirades des del moment que ens hi endinsem amb la furgoneta. Captiva per la quantitat de roca que hi ha, pel seu color verd en tot el seu entorn i pels forts desnivells que hi ha entre valls i muntanyes, que fan creure que hi deu haver racons que són molt inaccessibles i que encara no han estat gaire explorats.

Els nostres objectius eren Picu Uriellu i Peña Santa, dues destacades en qualitat i quantitat de roca. Però tots sabem que la meteo en aquelles terres és capritxosa. La pluja i una forta onada de calor ens van obligar a reconduir la nostra activitat.

Dia 1. GIZON BERRI BAT NAIZ al Picu Uriellu (550m, 7b+) ******

Vam caminar fins el refugi Vega de Urriellu (2h) endinsats en una boira espessa fins que vam travessar la línia del mar de núvols abans d'arribar al refugi, vora les 9h. El nostre objectiu era la Rabadá Navarro, però en arribar a peu de via hi havia una cordada al 2n llarg i així que vam optar per avançar el plat fort (previst per a l'endemà). Vam amagar alguns friends i tascons a peu de via i a escalfar amb 7b+ (que òbviament vam fer en A0). Al damunt nostres diverses cordades en vies del voltant.

mar de gotes d'aigua de l'L3 de la Gizon

Quin viot! Sabíem que seria exigent, però no m'esperava que fos tan acollonant! Força obligada però no exposada tret d'algun moment molt puntual. El sol ens apareix just a la travessia de la Rabadá i ens penalitza molt, però seguim fins els cim. Finalment fem la baixa corrent per arribar puntuals al sopar del refu.

DIA 2. RABADÁ-NAVARRO al Picu Uriellu (750m, 6c+) ******

Dubtàvem si fer aquesta o una altra via o una altra, temíem que l'endemà de la Gizon ens semblés poca cosa... Poca cosa??? Vam quedar al·lucinats d'escalar una via tant guapa i amb tanta història que remunta als anys 60. Per sort, aquest cop no ens va atrapar el sol.

mítica travessa de la Rabadá Navarro

DIA 3. ESPÍRITU LIBRE al Desfiladero de Cares (220m, 7b) *****

Esquivant el sol vam buscar en plat més tranquil, sense caminar molt i sense haver de matinar i així tenir temps de digerir el "cachopo" del sopar de la nit anterior a Sotres. Via soprenentment bona amb roca impressionant, una mica bruta per líquens ens alguns llargs. 

A la Espíritu Libre

DIA 4. FRAILECILLO LOLILLO al Frailón (400m 7b) *****

Si no fos per la merda d'aproximació li posaria 6 estels! Però quina selva és aquesta! Un desnivell considerable remuntat en mig de la jungla amb tota la vegetació molla per la boira es converteix en una veritable agonia que fa que quan trobem una tartera pensem que és un camí del glòria. En poc més d'1h som a peu de via, xops.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada