Sam Belluga: Ho tornarem a fer

Ahir vaig escalar HO TORNAREM A FER, una via 5 estels oberta a la cara sud del Pedraforca el 2019. I vaig tenir el plaer d'escalar-la amb un dels aperturistes, en Pau, que em va guiar curosament pel seu traçat. En molts moments la via em teletransportava a Wenden, pel tipus de roca, per la forma de navegar o per l'aire entre assegurances. Sort que venía rodada! Altra vegada, pensant que ens ofegaríem de calor vaig acabar passant una mica de fresca.

La via és un tresor on tots els llargs són bons o molt bons, on cal escalar de baix a dalt, que permet jugar una mica amb l'autoprotecció i on, seguint la tònica de la paret, no ens regalaran res, només la màgia d'escalar les seves plaques.

DADES PRÀCTIQUES

Horari: 1.10h d'aproximació passant per l'Estasen; 6-7h per a la via (provant i repetint els llargs durs); 1h retorn

Material: doble corda de 60m (recomanable tot que nosaltres vam anar en simple), joc de friends (del tòtem negre al camalot del 2), joc de tascons discret (útils els petits), 14 cintes, 1 estrep (opcional).

La via:

L1 (6a): llarg de placa sublim amb un tram de canalons final que recorda a Wenden.
L2 (V+): llarg més curt i aromàtic però amb el seu encant.
L3 (6a+): sortida de la R per uns blocs (a controlar), seguint per una fissura i després una placa ajaguda fins la Gran Diagonal. Reunió al gust.
L4 (6b): començament no difícil per un tram més herbós fins a trobar una placa molt bona que ens fara escalar i gaudir. Reunió de l'Estimball.
L5 (6b+): Una placa impressionant que supera en dificultat de les anteriors. Després de les primeres xapes cal flanquejar a la dreta. En un inici de la Trave Exili no es veu la següent i només us diré que alceu el cap si la voleu veure, us caldrà escalar per arribar-hi.
L6 (6c): iniciem llarg per una placa fina de precisió de peus. Malgrat que el llarg alfuxi una mica, no tindrem treva fins la reunió. El pont de roca de la topo ja no existeix.
L7 (6a+): llarg majestuós de placa força cantelluda. No permet autoprotegir-se, així doncs toca escalar.
L8 (7b): inici del llarg per una baveressa invertida a protegir i bastant dura. El segueix un tram de placa vertical de peus i cantell petit. Tota la seqüència són passos durs o molts durs i per encadenar-los a vista caldrà olfacte, tècnica, força i resistència o bé fer més passos d'Ae. Alerta perquè després de l'Ae també s'ha d'escalar!
L9 (IV): llarg de tràmit. Inici en una placa ajaguda i continuar caminant fins al bloc característic, reunió al gust.
L10 (V): iniciem el llarg per la Barrufets en un V de placa de cantell romo i roca no massa bona. Seguim flanquejant fins arribar a un diedre vertical que ens porta a la R per l'esquerra.
L11 (7b+/7c o A0): Llarg més difícil i obligat. De la 1a a la 2a xapa cal seguir un traçat totalment en "L" amb alguns passos durs abans de cassar l'orella evident que ens permet xapar còmodament. Algunes cordades que han escalat anteriorment la via ens havien dit que la caiguda és lletja sobre l'assegurador, així doncs, per prudència, hem baixat la R. Tot i que no hem estat capaç d'encadenar el llarg, en Pau, que ha pogut resoldre tots els passos s'atreveix a proposar la graduació en lliure de 7b+. Però el llarg no acaba aquí, cal escalar la Placa Ítaca i iniciar un flanqueig a autoprotegir fins a sortir el cim per un diedre. Malauradament la R que s'evindenciava còmoda en una repisa ha desaparegut per un sorprenent despreniment. Resta el parabolt però reforçar-ho no és cosa fàcil. Tant aviat com tornem hi afegirem un pitó.