Adéu Bruno

Fa uns mesos que no el veig, que no el sento, jo estic lluny. Però no el veuré mai mai més, no el sentiré mai més, ja no hi és. Se l’han emportat, així, de sobte i sense explicacions, el robatori més cruel, el furt d’una vida.

En Bruno era un gran amic meu i de tot el poble. Sant Pol l’estimava, l’estima i l’estimarà sempre perquè mai s’ha barallat amb ningú, perquè sempre ha ajudat els seus, perquè s’ha compromès amb la feina i amb el poble. Tots l’admirem.

Costa decidir-se per quin temps verbal he d’usar, el xoc  és tan gran que és difícil fer-se’n la idea. El recordo amb el perforador a la mà treballant per la carrossa, les llargues nits d’hivern al voramar en les quals mai gosava fer-nos fora…

És inevitable fer-se preguntes… Qui té el dret de robar una vida? Per quin motiu? Per què el món és tant injust? Per què els humans robem sense passar gana i matem sense sentit? Fins a quin punt és un ésser puntual el que està malalt o és tota una epidèmia de la societat?

Adéu Bruno, sento molt profundament acomiadar-nos així. Tot el meu suport i condol per a la famíla i per al poble sencer, que està de dol.

La notícia al diari Maresme

http://diarimaresme.com/2016/tres-dies-de-dol-a-sant-pol-per-la-mort-dun-jove/

Torna la batalla de l'Ebre

Darrerement hi ha moltes coses que se'm remouen per dins, però n'hi ha una d'especial que m'ha empès a tornar escriure. Després de la pèrdua d'un fidel i molt estimat seguidor no trobava res prou digne.

No m'imaginava que tornaria la batalla de l'Ebre, que hauria de tornar a sortir el carrer com fa deu anys, que hauria de tornar a lluitar com ho va fer el meu avi quan tenia 15 anys. Aquest riu ja ha vist vessar massa sang, deixeu-lo estar tranquil!

No em posaré a debatre els arguments en contra perquè crec que són més que clars. Ho vaig estudiar en detall amb el meu treball de recerca de batxillerat i no tinc dubtes, des de llavors res no ha canviat.

O potser si que ha canviat alguna cosa? Que en Rajoy seguexi els passos d'Aznar no em soprèn però, i la posició del Govern de la Generalitat? I la de CIU? Fa un decenni que CIU pactava amb el PP, donant suport al PHN, sense escoltar la veu de tot un poble que sortia al carrer dia rere dia. Però ara seria un suicidi pel nacionalisme oi pactar amb el PP? 

La impotència i la ràbia que sento vers ells és tant gran, és un odi tant profund. Respecto la gent que té ideals diferents als meus, com també respecto les diferents religions, cultures i races. Però no suporto que m'enganyin. Detesto que la gent tingui tan poca memòria i continuï escollint representants corruptes, estafadors i mentiders. El meu país no millorarà amb la independència si continua estant a les mans dels mateixos.

 

Avi, iaia, no patiu, tornarem a lluitar i tornarem a guanyar la batalla de l'Ebre. Només espero no trobar-me segons qui a les manifestacions perquè en el vostre nom no dubtaré ni un segon en escopir-los a la cara.