Mèxic no era el nostre destí inicial,
però hi vam passar una quarantena per poder entrar als EEUU, degut a les restriccions
d'accés al país per la COVID. D’entre el munt de zones d’escalada del país (podeu
comprovar l’abast en els 2 volums de la guia d’escalada de Mèxic de l’Oriol Anglada)
vàrem escollir Potrero Chico i els voltants de Monterrey. Un cop descartada la
primera intenció de visitar Basaseachi i el Gigante ens plantem directes a
Potrero Chico la 2a quinzena de setembre.
És un lloc ideal per a apalancar-se
còmodament (en càmping o cabanes) i sortir cada dia caminant cap diferents
parets, amb múltiples opcions d’escalada esportiva, tot a menys de mitja hora,
amb els descensos en ràpel i on més val no perdre el bon camí si no vols ésser assassinat
per la vegetació punxant característica de l’indret. Malgrat vam haver de suportar
calors extremes, ens ho vam manegar per escalar sempre a l’ombra i intentar
gaudir al màxim de tots els metres de roca, quasi sempre equipats amb xapes.
La nostra estada, uns 8 dies,
la vam passar tota en una
cabana d’en Julio i la Carla on, tot i ser dels llocs més allunyats del
poble, hi vam estar de luxe. Ens van convidar a una barbacoa familiar, ens van
omplir la piscina per a nosaltres, ens van dur al poble en cotxe a comprar el
vespre que vam arribar... en definitiva, ens vam sentir com a casa!
LES NOSTRES ESCALADES A EPC
Sempre a l’ombra malgrat fos necessari
començar a escalar amb les primeres llums.
- El Sendero del diablo, Outrage
Wall,
188m 5.11c ****
Paret desplomada i amb ambient.
Via força matinguda i per xalar al màxim.
 |
Outrage wall i les Agujas, el menú del 1r dia
Una vieta que, combinada amb l’anterior,
és un menú complet i permet gaudir de les vistes des d’unes agulles al mig de
la vall. |
 |
| Getting wood |
 |
| Des del cim de les Agujas |
- Kotu Mundi, Aguja del Coco, 120m 5.11b ****
Prou xula. Algun llarg de roca un xic delicada. Fàcilment combinable amb veïnes.
 |
| Kotu Mundi, Aguja del Coco |
- Pitch Black, Conundrums, 250m
5.10d ****
Guapa via amb ombra a primera
hora que pot combinar-se amb veïnes.
- The raven, Conundrums, ,
60m 5.11b ****
Per arrodonir el menú del dia!
 |
| A falta de sabines, bones són les palmeres! |
- Three Stone Place, Satori, 230m 5.11d ****
Guapa i prou mantinguda, amb rocam excel·lent. Ombra a partir de migdia.
 |
| Aquesta roca enamora! I l'escalador també! |
- Sendero Luminoso, El Toro, 600m
5.12d *****
Una via molt mantinguda i
exigent de principi a fi. Per escalar-la en un sol dia cal posar-s’hi aviat i
no hi ha manera d’evitar el sol de L2 a L5, cosa que fa més dura encara l’escalada,
sobretot pel dolor de peus, ja que es tracta d’una escalada tècnica de placa amb
peus relliscosos. Vàrem escalar amb petate i auxiliar fins la feixa (R5) per
poder rapelar aquest tram en doble corda. Els primers 5 llargs són llargs i molt
mantinguts, ens ocupen 4h però, tot i que encara resten 10 llargs la feixa,
es podria considerar mitja via. Les reunions són d’allò més incòmodes, una
guíndola ens ajudava a descansar una mica.
 |
| R4, feliç penjant com un xoriç |
Personalment em va encantar! Perquè és una escalada en la què s’ha de pensar i tens marge per lluitar-la a vista, buscant sempre el peuet o la punxeta que millor s’adapti a la dansa vertical del moment, amb passos lents i de fe, sabent que pots caure en tot moment de principi a fi del llarg. Només de narrar-ho em suen les mans! Vaig encadenar quasi tota la via, però m’esgarrifava pensar que algun sonat hi havia passat sense corda, cada cop que em patinava un peu...
 |
A MÉS...
Els dies que ens quedaven vam
llogar un cotxe i amb la companyia del Pol i l’Ino vam aprofitar per descobrir
altres indrets propers:
- El Salto
Gran escola d’escalada
esportiva amb bons sectors de degotalls bastant coneguts. És un indret bastant
més salvatge i fresc, tot i que també força concorregut. Vam visitar la Pared
de las Ánimas i ens vam quedar amb moltes ganes de tastar una impressionant
paret on s’hi troben vies dures o molt dures com la mítica Shamadi.
 |
| Pared de les Ánimas, El Salto |
- La Huesteca
Un lloc amb bones parets i
moltes possibilitats de grans escalades, bàsicament a les cares sud. Nosaltres seguíem
perseguint l’ombra; tant és així que ens vam limitar a tastar algun sectoret d’esportiva
i una via, anomenada El Arte de Malaria III (5.12c, 250m), a la paret
nord-oest del Cañon de Guitarritas. Una via dura i obligada que casualment vam escalar
al costat del Pelut i el Joan, mentre obrien una nova línia batejada com a Sendero
Truñoso, coincidint així 3 cordades de catalans a la mateixa paret. No he conegut
mai una cordada d’escaladors tan poc convencional (pel terreny escollit) i agosarada
(per ser capaços d’escalar sota el sol i vora els 50ºC). Em trec el barret!
 |
| Porta d'entrada a la Huasteca |
 |
| Gran companyia al Cañon de Guitarritas |
BEURE I MENJAR
Les birres a Mèxic no tenen gaire
encant, és difícil trobar-ne alguna amb més de 3-4º. Per menjar no cal trencar-s’hi
massa les banyes, hi ha parades amb teca típica mexicana (tacos, quesadillas...)
a cada cantonada i molt econòmic.
I així vam passar la quarantena mexicana, quasi sense parar d’escalar i somiant amb la fresca que ens esperava a la nostra primera parada als EEUU (Tolumne). Passaríem la frontera sense problemes? Els dubtes ens envaïen... Les respostes en el proper capítol del viatge!
