No estava a la llista de les pendents, però la proposta d’anar
a escalar a Regina m’atreia tant o més que Montrebei. Sense que generi precedent, aportaré una mica de info perquè la què diposàvem nosaltres abans de l'aventura era ben pobra.
Horari: Van ser 9 horetes d’escalada un diumenge de març amb tota la paret per a nosaltres.
Equipament: La via,
injustament menys repetida que les veïnes Galí Molero o Pere Camins, està reequipada
amb parabolts (una grata sorpresa!).
Roca: A la roca delicada de la paret cal afegir el fet que es
repeteix poc i està força bruta, amb molt de líquen als primers llargs.
Graduació: Els graus de les ressenyes no se sustenten per
enlloc però acabes agafant el xip d’escalada mitxa, azerant quan convé a
quasi tots els llargs. Tot i així, cal escalar. Sense pitons, el grau obligat
surt bastant més de V+ i sense ganxo es dispararia.
Material: joc de friends (el 3 pot resultar útil), joc de
tascons, força cintes i ganxo.
La trave del L3, l'únic llarg de relax de la via
L1 + L2 empalmables còmodament. Arribar a la primera xapa ja et posa a to.
L8 amb pas de ganxo i molt obligat
L9 + L10 empalmables
L12 perdedor
L15 amb bloc de pànic. Des de que t’hi agafes fins que el deixes penses el pitjor i no hi ha alternativa.
Fissura aromàtica de l'inici de L4
La via et fa escalar des del primer metre fins al darrer. La
roca no admet relaxació i la tensió està assegurada en tot moment. Sort de les
xapes que anem trobant de tant en tant! Amb aquesta presentació resulta curiós com vaig arribar a les reunions de tots els
llargs pensant: “el més fotut del cas és que m’està agradant”. Els darrers
llargs, ja amb més ambient i escalables en lliure són molt bons. Tant és així
que s’ha guanyat els 4 estels!
Tram final de l'L4
Trave de L14, un llarg fabulós
