Tornem a creuar la frontera per conèixer les muntanyes suïsses però en aquesta visita, al voltants de Grindelwald i Kandersteg, les sensacions han estat ben diferents de les del Rätikon. D’entrada, totes les informacions i senyalitzacions estan en alemany de manera que no rasquem bola. De fet, l’únic mot que hem après és “verboten” que significa prohibit, perquè a tot arreu hi ha senyals que adverteixen de la prohibició d’aparcar, circular o pernoctar i l’alternativa sempre és pagant. Viatjar en furgo, doncs, ens ha implicat donar voltes absurdament. Per tot plegat, aquesta estada és una d’aquelles que no convida a repetir..
Les nostres escalades a Grindelwald
TNT (150m 7a, 6b+ oblilg.) + Todi (180m 7a, 6b oblig.) Hintisberg ****
Indret tranquil i amb bones vistes a l’Eiger, on es permet pernoctar però cal pagar una taxa diària de 10 CHF per la pista. La paret estava prou concorreguda i nosaltres la vam escollir com a a pla B per un dia de previsió meteorològica dubtosa que va frustrar el nostre intent a l’Eiger. Les vies em van semblar més exigents del que aparentava la ressenya, com a benvinguda ens va posar a lloc. A més, amdues vies travessaven un reguitzell de sostres que calia superar bastant a bloc. Personalment va servir per veure que l’ambiciós objectiu d’escalar la Deep Blue Sea a l’Eiger era un xic massa agosarat. No ho sabrem mai.
Adan i Evi, Eiger cara nord, 320m 7a, 6c oblig. *****
Sense ser extraordinària es tracta d’una via xula, diversa i mantinguda apta per mortals sense passar por extrema. Tot i que el sol fet d’atacar la cara nord de l’Eiger, aproximant a peu de via mitjançant ràpels, ja impressiona! La via no és molt vertical i el canvi d’orientació a oest de la segona part amaga el pati i deixa veure el sol. Malgrat això, en plena onada de calor, no em vaig treure el plumes ni un sol moment en tota la via.
Vam decidir bivaquejar (en tenda) més per un caprici meu que no pas per practicitat. Tot i que la petició va néixer quan teníem la intenció d’escalar la Deep Blue See, que prevèiem més demanant de temps, el romanticisme i l'amortització dels 77 CHF del telecabina ens van fer mantenir ferms.
La pujada amb el telecabina va ser decepcionant. Quan entre mig de la boira vam aconseguir veure la nostra paret, estava completament empapada! Decidits a intentar-ho ens vam llevar l’endemà en un dia radiant i en iniciar els ràpels ja vam adonar-nos que la paret estava soprenentment seca. No hi havia excuses!
Les nostres escalades a Kandersteg
Thypon, Ueschenen, 220 6c+ (6b+ oblig.) *****
Una agradable caminada en un indret tranquil i bones vistes ens atansa a una paret amb múltiples opcions per escalar sobre bona roca. La nostra via, molt bonica, em deixa escalar relaxadament i gaudir molt de la jornada tot i el bombo del primer llarg que em fa gemegar de valent.
Kik, Oeschinensee, 450m 7a (6c oblig.) *****
Una via picant en la mesura justa del meu paladar, en un indret acollonant, sobretot a primera hora quan la telefèric encara no ha descarregat tota la marabunta. Nosaltres vam escollir pujar-hi caminant i ens vam plantar al llac en menys d’una hora. Pràcticament una hora més vam trigar fins a la feixa i una altra de ràpels fins a peu de via. Tot i deixar les cintes amb allargs de la primera tirada vaig haver de donar-ho tot per superar el 7a o 7c(7a oblig.) que és el què em va semblar a mi. La resta de graus de la via no estan regalats i sempre hi ha aire, però no són tan estratosfèrics com el primer. Hi ha trams més delicats o de rostoll, però la veritat és que en balanç tots els llargs em van agradar, serà que em va la marxa. El dia s’estava emmarroant i abans d’arribar a la feixa en Pau ja em va proposar d’anar-nos a banyar sense fer la part de dalt, tot i saber que és la més bonica de la via. I jo vaig accedir sense dubtar gaire, malgrat que els núvols començaven a fer més suportable la calors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada