Beuda, un petit descobriment

El passat cap de setmana vaig aprofitar la jornada de reflexió per fer el "friki" escalant a Beuda.

A priori em vaig sorprendre a mi mateixa de que no recordava ni com posar la gri-gri... És cert que escalo poc, però encara menys en esportiva. De fet, intentava recordar el darrer cop i estic segura que va ésser al Chalten (Patagònia) i devia assegurar amb algun altre aparell.

Beuda em va agradar perquè, segons el meu criteri, és més accessible que Sadernes, amb el cotxe i caminant i no està tant explotat de gent. Hi havia gent, però en cap moment vam haver de fer cua. Vam explotar força el sector "El Castell" i "Iniciació", per no dir que en vam deixar poques de pendents.

Vam arribar a ser un bon grup de maresmencs amb moltes ganes d'escalar, la meva família i una petita part de la família del GEM, una colla de fanàtics que no gosaven reposar. Tot plegat ens hi vam estar des de les 11 fins les 7 de la tarda. Un dia plenament aprofitat. I el més cuirós de tot, ja tinc ganes de tonar-hi!

Aprofito per enllaçar les ressenyes de Beuda.

Imatge de "El Castell". Molt recomanables la 6 (Baberesa Namasté, 6a+) i la la 5 (Garrotxa Exòtica,  6c). Per a la darrer aconsello muntar el toperope des de dalt ja que té algun tram una mica expo. 

Fem-m'ho diferent, fem-ho plegats!

Fa uns mesos no en volia sentir a parlar de política, considerava que ha havia invertit prou energies durant anys i que la nostra capacitat d'incidència era minsa en comparació al meu esforç i dedicació.

Però els valors i ideals mai han desaparegut i ens hem anat contagiant els uns als altres, buscant maneres alternatives de difondre els nostres projectes per Sant Pol, cercant contagiar les nostres energies i il·lusions a tothom qui ens envolta... És molt difícil fer canviar de pensament a la gent, sobretot als santpolencs arrelats, però estic segura que aquells que no ens coneixien han vist en nosaltres una manera molt diferent de treballar, escoltant, planificant, pensant en les persones. I així és com volem el nostre ajuntament.

Dissabte, després del debat d'alcaldables al Centre Cultural, vaig sortir encara més convençuda del meu equip i d'en Manel, qui em representa al 100%. Té la meva plena confiança a nivell individual i tot el suport d'un equip de treball disposat a remoure cel i terra per millorar Sant Pol.

I tal i com va acabar el debat en Manel:

El brigadista

Tot i que en tinc molts motius, em costa trobar el temps per escriure. S'han escurçat les petites estones de llegir o mirar la tele i, fins i tot, d'escriure.

Però ahir em vaig acomiadar d'un gran llibre, que m'aacompanyat durant setmanes i que m'ha fet posar la pell de gallina tot sovint. És proper, real i tracta la meva història, una manera molt diferent d'aprendre etapes de la nostra història que no s'ensenyen a les aules.

En Raimond, és un vell brigadista que narra la història a la seva néta, després de molts anys enterrada en el silenci. De boca d'un nord-americà he pogut conèixer moments, vivències, ideals... en definitiva una manera de viure i de pensar que varen tenir tots aquells que lluitaven al bàndol republicà contra les tropes de Franco. No cal dir, que la tragèdia i la mort formen part d'aquests records, però admiro i valoro als que, com ell, els compartiu amb mi després de tants anys, després de tant de patiment.