Un viatge diferent al de la meva primera visita a Taghia, ara fa 7 anys. El plantejament era ambiciós i des del primer moment ens vam adonar que no estàvem a l’alçada de les vies que ens havíem proposat. D’una banda, en Pau duia les mans ferides amb cremades d’una caiguda sobre el gel molt recent i, de l’altra, vam haver d’assumir que el grau que predomina és collat i, tot sovint, més obligat d’allò que diu la ressenya. A més, també calia assumir que ja no estem en condicions físiques com per escalar sense repòs vies dures, llargues i obligades. Un altre factor condicionant va ser la meteo. Tot i que no va ploure un sol dia de la nostra estada, feia fred i força vent, fet que complicava escalar a l’ombra. Però al sol de la paret de les Sources podia arribar a ser encara pitjor. També cal sumar un fet no tan condicionant que era l'abundància d'aigua degut al desglaç d'un hivern anormalment plujós. Tan els rius com les surgències sobrepassaven límits i dificultaven els accessos. Per exemple: per arribar a les Sources sense ficar-se dins el riu calia parir un bon tomb seguint una sèquia per al banda dreta i travessar per damunt la surgència. Per accedir al Taoujdad calia escalar el primer llarg de la Cañon Apache i desgrimpar per tornar a travessar el riu.
Mano du Marroc, Oujdad, 300m 7b+ (7a obligat) ****
Escalem amb molt de fred fins a R6 i patint: jo assumint tota l’escalada de 1r i suant la gota per passar per les dues primeres tirades molt obligades i exigents i en Pau per portar les mans embenades. Una via que semblava més assequible del què era, per nosaltres 7a obligat. Llàstima de l’abandó perquè la part de dalt es veia ben guapa! Tot i que es rapela còmodament, per la feixa se surt còmodament caminant.
Fat guide, Les Sources, 250m 7b+ (7a obligat) *****
No rasco bola al 1r llarg i m'he d'esforçar per passar de xapa a la xapa. La resta de la via la gaudim molt més, amb bones excursions i una última tirada excepcional tot i que mal equipada (espàrrecs sortints i distàncies molt desiguals entre xapes).
Tète o croce, Taoujdad, 550m 7a+ (6c+ obligat)
Bona via però massa exigent per al moment (motivació baixa, cansament alt i fred polar). Ens enduem un mallon de la 2a tirada, ben atlètica i obligada. L’apuntem a la llibreta de pendents i optem per un pla B.
Canyon Apache, Akka N'Tafrawt, 355m 6c+ (6b obligat) ****
Com a pla B repetim aquesta via i ens arrosseguem, fet que desentona amb el bon record que en teníem de la primera vegada (diferent per a tots dos). Curiós!
Axe du mal, Tadrarate, 600m 7c (7a obligat) *****(+)
Decidim assegurar el tret amb una via de qualitat contrastada que en Pau ja havia escalat. Resulta ser segurament la millor via que he escalat mai (gràcies Pau per acompanyar-m'hi!). Metres i metres amb un roca de qualitat superba, esmolada i adherent, en definitiva, d’una qualitat indubtable i que, juntament amb les assegurances (justes, però a distàncies raonables) permeten donar-ho tot a cada pas. De fet, les dificultats de 7è grau estan força concentrades i la major part de la via és deixa escalar en un 6c+ matingut de somni. Només recordo uns passos desagradables per superar un marcat sostre taronja de 7b (o A0), amb un tacte curiós. A destacar el avantpenúltim llarg, per a mi, el més obligat de la via! Una via de les que no s’obliden. Anthropocene queda anotada a la llibreta de pendent (la germana gran, tot i que, segons diuen, no tan gran).
Anzar N’Tafouyte, Les Sources, 180m 6c+ (6b obligat) ****
Entrant pel 1r llarg (ben guapo sobre un diedre desplomat) de la Belle et Berbere. Unes primeres tirades assequibles sobre fissura espectacular. La 2a tirada de 6c+ molt forçada parasitant totalment la veïna, fet que treu encant perquè són plaques en les que cal navegar.
Ihla Fatima, Oujdad, 400m 7b (6c+ obligat) ****
Via interessant, amb llargs molt guapos i d'altres més mediocres (els més assequibles), amb una primera tirada força mantinguda i obligada en un punt. Rapelem fins a la feixa i sortim caminant còmodament.
