L’arribada a la zona, per a mi, va ser una mica estressant per la complexitat dels múltiples parcs que hi ha a la zona. El funcionament encara no l’he entès, però hi ha parcs nacionals (com per exemple Banff o Lake Luis) i provincials (com Kananaski o Bugaboos) i cal un doctorat per entendre on ets i què has de pagar en cada moment. Però estar trepitjant parcs cada dia vol dir que sempre hem estat envoltats de boscos, muntanyes i llacs de postal, alguns d’ells massificats (com Lake Luis) i d’altres pràcticament deserts (com Ghost River). Exceptuant el darrer, en tots els inedrets ha costat allunyar-se de la Highway 1, l’autopista transcanadenca, fins i tot des dels campgrounds.
A les parets que hem conegut hi hem trobat calcari divers, en general molt bo i les vies poc escalades. Yamnuska, la paret amb més renom, ha resultat ser també la de roca més mediocre. També hi destaquen bons sectors d’esportiva que nosaltres no vam visitar (ni tan sols dúiem corda simple). El lloc que més ens ha agradat: Ghost River, la millor roca en un paratge salvatge i prou solitari. Per altra banda, el clima és més aviat plujós i quan la previsió anuncia probabilitat de pluja, significa que indubtablement plourà (i no pas poc).
 |
| A Ghost River |
Snert’s Big Adventure, Yamnuska 250m 5.11b ****
Una via que porta el nom del gos que va conviure a peu de via durant l’obertura i us puc assegurar que de ben segur va ser una gran aventura pels gos, per la gran pluja de blocs. Així doncs, una via que es veu molt sanejada i que va millorant amb l’alçada. De fet, la part de dalt gaudeix d’un calcari excepcional que deixa molt bon gust de boca. Prou difícil en general, encadeno ben poca cosa i em marco un bon vol. La previsió de pluja s’acompleix però tot i l'amenaça, s’espera a que arribem al cotxe.
Sisyphus Summits, Ha Ling 520m 5.10d *****+
Una via moderada i equipada, que tot sovint té xapes fora de lloc però amb una roca excepcional en tot el seu recorregut. Només una de les 21 tirades és una mica decepcionant (de tràmit). Diuen que és la via de xapes més llarga de tota Amèrica del Nord. Per sort, ens toca el sol més del què esperàvem en una cara nord. Amb el fred que fa no ens entretenim gaire i escalem la via en 5h. Avui la pluja ens enganxa poc abans d’arribar el cotxe, però ens refugiem i esperem.
Una via molt bonica i bastant equipada en roca de qualitat i buscant passar en lliure entre sostres i desploms. Ens va atrapar la pluja en el tram més assequible però vam seguir amunt, la via s’ho valia.
Zephyr, West Phantom (Ghost River) 180m 5.11a ****
Una via curta que escollim com a escalfament amb 4 tirades llargues que ens sembla força exigent i hem d’escalar amb calma. Cal navegar amb bon instint i confiar en les peces que, després de tants dies escalant en fissura de granit, totes semblen no quedar del tot bé. Ens posa bastant a lloc.
Dreams of Verdon, Wild West Wall (Ghost River) 250m 5.12b *****+
Una via sublim, d’aquelles que consumeix les pell i estripa les malles. Fem A0 ja a pocs metres del terra; després ens adonem que segurament és la secció més difícil de la via. La segona tirada, bastant obligada, m’encanta perquè em fa donar el millor de mi. La tercera, 45m de guerra amb passos molt fins que ja em fan sagnar. La següent, no tan mantinguda, són 50m i la cirereta és un bombo arribant a la R amb un fregament brutal. Baixem molt satisfets, sense que importi la caminada, que es tracta d’un passeig agradable sobre terreny pla i amb flaires a barbacoes.
La nostra estada acaba amb una incursió a Lake Luis, a peu, ja que no hi ha possibilitat de reservar shuttles i les alternatives són molt cares. Ens decantem per la Globin Wall, però per diversos motius deixem la via a mitges. Segurament hagués estat més interessant visitar el sector d’esportiva. La veritat que, aquests indrets tan sobreexplotats pel turisme són desagradables. Llacs com aquest n’hem vist a patades i això de demanar tanda per fer una foto a mi em fa bastanta pena.
El cert és que la nostra estada a Canadà va acabar a Squamish, però aquest és el darrer capítol del viatge que anuncia una tornada a les rutines imminent. Un viatge dormint diàriament en una petita tenda que massa sovint hem muntat i desmuntat cada dia. Malgrat trobar a faltar les comoditats de la furgo, habitualment hem acampat lliurement o pagant un preu simbòlic i quan hem pagat més de 10$ ha estat en busca d’una merescuda dutxa. Admiro la cultura de camping d’aquest país (i d’EEUU) que, al mateix temps que gaudeixen dels espais amb molta més llibertat, els cuiden i respecten com enlloc; amb lavabos a tots els aparcaments i fins i tot a més de 2.000m d’alçada; amb tauletes i brosses a tots els racons; amb panells divulgadors i explicatius sobre les conductes adequades en vers la presència d'óssos, sobre les restriccions per nidificació i la detecció de nius, etc. A més, existeixen associacions com SAS (Squamish accés Society) o Friends of Bugaboo Park que protegeixen els espais mentre alhora vetllen per donar facilitats als escaladors. Potser en pordríem aprendre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada