L'Agulla del Forat i la Bèstia Negra

L’Agulla del Forat és una agulla atractiva donada la seva verticalitat. Rep el nom per un forat característic que és travessat per la via Centauros del desierto. Hi trobem bona roca, sovint extraordinàriament adherent i abrasiva. L’agulla compta amb nou itineraris, la majoria recomanables i combinables. A més, les vistes des del seu cim ofereixen un espectacle a 1a fila del Congost de Montrebei. Les vies, curtes i ràpides, i l’accessibilitat a la paret (30-40 min) fan que sigui un pla ideal per a dies de meteo dubtosa o fins i tot per a una matinal d’estiu (ombra fins les 1:30h) de retorn a casa des del Pirineu.

L’avinentesa de parlar d’aquesta petita agulla és el fet que hi vam obrir una nova via ja fa uns mesos, la Bèstia Negra, i aquesta setmana l’hem repetit i alliberat. El resultat és una via 5 estels, semiequipada, amb roca bona, força cantell i mantinguda (entorn del 6c). Per atansar la 1a xapa ja caldrà mesurar bé els moviments. El primer llarg és, segurament, el més exigent. Ja sabeu que no m’agrada donar massa detalls, aneu-hi i valoreu!

Arrencada concentrada de l'L2.

I no em direu que la topo no és una obra d’art! Una bonica topo per a una via altament recomanable! I si voleu combinar amb les veïnes també us en faig 5 cèntims. Les dues primeres propostes surten a Les 100 millors del Soldevila.

Cien años de soledad, 125m 6c (6b oblig.) ****

Bonica i amb bastant bona roca, de placa i amb algunes fissures guapes. Cal escalar més del què aparenta la ressenya. L’Ae de l’L4 es pot forçar bastant en lliure, quedant algun tram que en dispara la dificultat, probablement a 8è grau.

Centauros del Desierto, 115 6b+ (6a oblig.) ***

Roca no tant bona com l'anterior. El 2n llarg el més interessant. Curiós el canvi d'oest a est a través del forat característic de l’agulla.

Poble Nou, 130m 6c (6b oblig.) ***

1r llarg de 6b molt dur per escalfar. El 3r molt tècnic i super protegit.

Ressenya del Luichi

Putes sabines, 115m 7b/Ae (6a+ oblig.)

Estava a la llista de pendents perquè tenia molt bona pinta! Vertical i mantinguda. Jo adoro les sabines perquè són sempre un bon lloc per assegurar-se, però hi ha qui hi té al·lèrgia, com el Tamarite, quina putada!

Avui (06/10/2024) he repetit aquesta via i ens ha agradat molt. He hagut de lluitar una primera tirada molt guapa fina, tècnica i vertical, però brutota de vegetació i terra. La 3a també mereix parlar-ne ja que té cantell a dojo (possiblement menys de 7a).

Le royaume de mu 130m, 6c/A2

Amb el segell Ravier, d'assegurances minses i exigent, motius pel qual segurament és poc repetida. On cal esmolar les eines (pitons, ganxos...) i atinar l'olfacte per trobar el traçat correcte.

Ressenya de Ravier

Ressenya de Marc Vilaplana

Pagesos 100m 6a (6a oblig.)

Línia guapa que aprofita de fissures, diedres i xemeneies on caldrà autoassegurar força ja els llargs no tenen cap expansió. També a la llista de pendents!

Via de los Ladrones, 65m (6b oblig.) i 100 cages et 1000 trolls, 65m 6b (6a+ oblig.)

Són dues vies que parteixen a la primera tirada a la Poble Nou per assolir pel cim de la petita i esmolada agulleta de l'esquerra, que se sosté una mica com per art de màgia. Segurament les menys repetides de l'agulla.

Més informació a la guia de Montrebei del Luichi, a partir de la pàgina 40.