La grande course més llarga, dura, exposada i compromesa que he fet mai fins al moment, poc recomanable però quasi obligatòria: les pOPOS!
No sé exactament quan vaig començar a preparar les oposicions, probablement el 2021 quan estaven compromeses per al 2022 i jo aprofitava els períodes sense feina entre substitució i substitució. Llavors es van treure de la màniga un procés d’estabilització per reduir els interins que portem anys en frau de llei. Alguns/es docents han entrat sense opositar, mitjançant un simple concurs de mèrits. Malgrat que no em sembla del tot just la diferenciació, no els guardo rencor. Sobretot pel fet que el meu germà és un dels afortunats i sé de primerà mà tot el què ha patit, veient passar joves de 20 anys sense experiència per davant, i ell amb més de 15 anys a l’esquena esperant any rere any les substitucions de setembre i fent cursets per cobrar el mes de juliol i demanar un mes menys d’atur.
A casa som dos que concursem a oposicions i, malgrat el procés i les circumstàncies són diferents, és evident que jo sóc més autoexigent. M’hi he dedicat durant mesos en cos i ànima, però no he renunciat a allò que és més important per mi: escalar una mica, la família, els amics i la Patum. Recordo que el dia que van publicar la data de l’examen estava fent la maleta per marxar a Wadi Rum. I són precisament totes aquestes coses les que m’han donat l’empenta per seguir endavant i no rendir-me.
Aquestes i una altra de molt important. La meva estada al Fontdevila m’ha ajudat a tornar a creure que la meva professió val molt la pena i que és la millor eina que tinc per fer d’aquest món un món millor. I part d’aquesta energia es deu a les hores compartides amb l’alumnat de 1r de Batxillerat. A tots/es, moltes gràcies!
No vull oblidar que part de la meva energia ha estat destinada a estudiar quelcom que em venia molt més de gust: el B1 de Francès, que vaig començar al setembre, gairebé des de zero i que he assolit amb èxit.
Ara només desitjo un estiu ple de “grandes courses” menys dures i exposades que em recordin que, amb cim o sense, val la pena haver-ho intentat.
I “que me quiten lo bailao”. Molt fan de Pepet i Marieta!
 |
| El seu ordinador denota que només jo estudio |
 |
| En Mario, fidel company de colzes a la biblio |
 |
| Que no decaiguin els ànims! |
 |
| Francès, popos o ... |
 |
| Avui me'n vaig a fer una tàpia i que me quiten lo... |
 |
| Així qualsevol! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada