Canadà I: Squamish

 

Benvinguts a Canadà, un país on, com a EEUU, les dimensions són desproporcionadament grans (els arbres, els rius, les autopistes, els cotxes, les autocaravanes, els cafès…)

Squamish és una escola d’escalada còmoda i accessible que gaudeix d’un granit de primera qualitat enmig de boscos d’arbres alts com campanars i el sòl tou de la gran acumulació de matèria orgànica. La pega: l'autopista que passa a escassos metres de les parets i el seu soroll que dificulta la comunicació entre els membres de les cordades. Quan plou, ho fa amb ganes i a algunes fissures els costa d’assecar.

A l’Agost, trobar parcela a l’Stawamus Chief Provincial Park Campground és una tasca difícil, comparable amb el camp 4 de Yosemite. Funciona sense reserva, però hi ha molts trapis. Ens conformem amb el Mamquam River Campground, que no està tan ben ubicat i no té aigua corrent però val només 10$ per tenda la nit, i l'ambient és ben agradable.

Nosaltres només n’hem fet un petit tast, perseguint les millors fissures en un grau moderat que ens permetia gaudir i patir a parts iguals. 

Righ wing, Slhanay, 150m 5.10d ****

Una línia que destaca per un marcat diedre en la seva part central que resulta ser una autèntica batalla de layback mantingut. Per sort, aconseguim dividir els 60m en dues tirades, igualment dures. Una via exigent per a un primer contacte escalant de tarda i ple sol. A partir d’ara intentarem evitar-lo.

 

The Grand Wall, Grand Wall 300m 5.11a/A0 *****+

No volem esperar més per al plat fort. Matinem però som la tercera cordada a la via i no pas l´última, però fluim sense esperes ni pressions. Una via variada i completa, amb el mític Split Pilar, una magnífic diedre fissurat  que vaig tenir la sort d’escalar de segon i la tentació de repetir-lo. Impressionant, només per aquesta tirada la via ja mereix el plus d’una 5 estels excepcional. En Pau escala amb tècnica i dosifica estratègicament els friends. Jo inverteixo totes les meves forces, gemegant especialment en el tram més ample (#4s). La resta de la via també és bona i seguim perfeccionant la tècnica de bavaresa.

 

   

Unfinished simphony, Apron 250m 5.11b *****

Va de diedre, layback de dits i adherència amb algunes xapes, amb una darrera tirada de placa fina vertical que m’entusiasma.

 

Rock On, North Apron 120m 5.10a ****

Una segona via amb ombra de tarda però molta xafogor. La fem en dues tirades de 60m, empalmant llargs perquè no sabem on muntar les reunions i evitant que ens avancin per la banda.

Liquid Gold, Bulletheads 170m 5.11a *****

Una via no massa llarga però que no en decepciona ni un pam. Vam trobar els graus força assequibles, fet que es va traduir en passar més por abans d’escalar que durant. Bonica i variada, placa d’adherència, fissura ampla, breu xemeneia i més fissura.

Cerberus, Tantalus wall 180m 5.11d *****

Entrant per la Catharsis Crack (Labyrinth) esdevé la via amb més ziga-zaga que he escalat mai, amb pocs trams verticals. La canal d’accés la trobem molt humida per les pluges del dia anterior, però a la paret no hi ha excusa, predomina la placa i hi ha força bolts. Malgrat això la 2a tirada la vaig trobar exageradament expo (un totem negre mediocre minva la distància entre la darrera xapa i la R; la resta de la via està ben protegida. És guapa, però jo aquí he vingut a escalar fissura.

Bullethead east, Bulletheatds 150m 5.10c ****

Una via fissurada de baix a dalt prou assequible i bonica que escalem de tarda com a segona via. Llàstima que trobem la fissura de la darrera tirada completament molla i impracticable.

D’Squamish m’emporto un bon rodatge en empotrament, tot i que ben mirat no hem escalat gaire al límit. Ens ha faltat arriscar una mica més i volar, que els Totem en aquestes fissures són com parabolts!