Una via curteta que pot esdevenir un bon pla per arrodonir una jornada a la paret del Diable, com a segona via, ja que es troba al peu de la línia de ràpels de la dreta. Un primer llarg esplèndid que ja estava obert ens va despertar l’interès a seguir la via per la gran qualitat de la roca. El resultat són dues tirades completament equipades amb bolts i una tercera on farà falta un joc de friends fins el número #3.
El nom de la via, sobre el qual he tingut veu però no vot, prové de la santa hòstia que em vaig fotre en l’intent de posar el primer bolt de la tercera tirada. Ben amunt que hi ha repisa! Pensava jo mentre m’esforçava per alçar-me. Sense poder desenfundar el trepant, se’m va trencar un cantell i vaig volar força metres; vaig picar primer contra la repisa i, com a conseqüència, vaig giravoltar i pendular fins a arribar a encastar-me contra el diedre de cap per avall. Un camalot del #2 em va aturar, però hi havia molta comba de corda degut al flanqueig inicial del llarg.
Sempre faig valoració d’aquests successos per tal de treure’n el màxim d’aprenentatge. En aquesta ocasió no puc reconèixer cometre cap error, senzillament falta de concentració en la roca (que us prometo que és boníssima en tota la via) i un xic de mala sort. Passats uns mesos, hi tornem per a confirmar els graus i ens deixa molt bon gust de boca. Tan és així, que sospito que no serà la darrera visita.
Una bona reflexió que m’emporto d’aquesta obertura és que el meu cos ja no pot seguir del tot la meva motivació i cal acceptar-ho. L’endemà d’aquesta aparatosa caiguda vaig escalar una via de 400 metres a Montrebei, del tot innecessari si tenim en compte que estava despertant una capsulitis d’espatlla que duraria mesos i que tenia un fragment d’os trencat al turmell, possiblement de l’astràgal. Justament avui fa pocs dies de l’artroscòpia amb la qual m’he fet extreure aquest fragment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada