L’endemà de la Trobada d’Escaladors/es de Montserrat escollim la via Barra Lliure de l’Aeri, per anar a depurar les toxines i desemboirar el cervell, esperant a tenir la paret a l’ombra. Mala elecció! No pel fet que la via sigui dolenta, ja que transcorre per plaques nord-montserratines prou interessants sinó per l’assegurament que, tot i ser abundant, és extremadament precari. Diverses evidències ens fa dubtar en tot moment de la fiabilitat de les xapes: xapes petades (alguna d’elles substituïda), xapes esquerdades, xapes de reunió que es fragmenten a la mà, xapes aixafades impossibles de xapar ni amb cordinillo, pitons que salten…
Malgrat això, vam anar passant, no sense rondinar, fins arribar a la sisena tirada que travessa un sostre en Ae, moment en el qual desapareix el rastre de xapes. Es fa evident que hi ha hagut un despreniment important, enduent-se diverses xapes i, probablement, la sisena reunió. Donat que no hi ha cap rastre d’abandonament, suposem que som els primers a trobar-nos-ho. Amb resignació, rapelem per la Pany sense més incidents.
Compartim aquestes fotos per tal d’advertir sobre la precarietat de la via i no recomanem anar-hi sense la intenció de restaurar-la i l’autorització corresponent.
 |
Proposem a qui li interessi subvencionar part del material inoxidable necessari per restaurar-la i per a deixar la via en condicions! ;)
ResponEliminaQuanta emoció... i quin munt de (vella) història que atesora Montserrat.
ResponEliminaRovell de ferro, plaqueta d'alumini, i uns anys de bodega, exfoliació segura.
Esperarem que algú aprofiti el convit de KopdeGas, per anar-hi
Una vergonya de via fruit de l,ignorancia juvenil.
ResponEliminaEl meu desig seria poder desequiparla sencera i que es reobris de nou de la manera d,escalar actual.
Jo ho recolzare com pugui.