REtrobada MONTSERRATina

Escric amb l’ànima plenament satisfeta després d’unes jornades al massís de Montserrat on la màgia de l’entorn i la companyia s’ha convertit en un còctel explosiu de felicitat, que no hauria estat possible sense Trobada d’escaladors/es del Bruc que ha reunit, un any més, un bon grapat d’amics, coneguts i bona gent per a conèixer.

Divendres, en aparcar a Sant Cecília ja vivim els primers retrobaments que no seran obstacle per acabar assolint l’objectiu en llum de tarda fresca. Estrenem la recent obertura, després del període de regulació per nidificació, del Serrat del Moro escalant la via Del Rosso i Abortito, una combinació molt bona que ens fa apretar i gaudir al mateix temps. Segueixen els retrobaments al mateix monestir i al Bruc, on ja podem percebre el caliu de la trobada, compartint menjar i beure amb bruquetans/es de l’organització.

Dissabte al matí costa arrencar. Anem trobant escaladors a arreu i Santa Cecília és a vessar. Marxem acompanyats fins al Plàtan de diables, el nostre pla per avui és la Vilanovins. L’ambient a la paret és màxim, arribo a comptar fins a 13 cordades tenint en compte el Ganivet, i podem anar reconeixent gairebé tothom. Així doncs, vam escollir bona via, no només per la ubicació sinó també perquè en vam sortir sorprenentment contents. La vam poder escalar tota en lliure tret de la 1a tirada (que té cordes fixes en prou bon estat per remuntar l’escombrera) i 1,5 tirades de les més dures on vam haver de fer uns quants A0 i sanejar algunes crostes. La resta de la via és brutal i està cosida a bolts per anar a donar-ho tot sense passar cap por. L’arribada al cim per l’Ermita de Sant Antoni li dóna un encant especial que fa sumar mig estel al meu excel.

 

 

Diumenge, amb la veu justa i les forces minvant, escalem amb la Xènia la mítica Elèctric Laidyland, que tenia a la llista de pendents de fa molts anys. Tot i trobar una tirada empapada vam gaudir de la via i de la sol·licitud a la paret. Què ho deu fer que diumenge no hi havia ningú? A Santa Cecília hi vaig veure comptades cordades, entre elles el Picazo. 

 

Molt agraïda per totes les abraçades rebudes, intercanvis de plans i d’aventures viscudes, ballaruques i somriures. Seguiré com fins ara, marcant al calendari la data de la Trobada com una de les imperdibles, tal i com faig amb la Patum.