Deriva genètica

En Pau, incombustible explorador de projectes nous, em proposa una línia a la paret del Llop Blanc. Tot i que li falten uns metres, és una paret que té roca de primera i el traçat que em mostra es veu guapo, mantingut i un punt arriscat. Però justament la incertesa de saber si serem capaços de superar els obstacles en lliure és allò que fa més emocionants les obertures.

Solsonès és sinònim de soledat assegurada. El trànsit a les carreteres que ens porten de casa fins a l’accés a la paret és ínfim, fins i tot en diumenge. El fet que de no trobar ningú ja és, de per si, molt atractiu, però quan t’enfiles una mica sobre la paret, és com estar dalt d’un mirador de tota la Catalunya Central, preciós! El preu a pagar, és una aproximació amb força desnivell i un tram final poc agraït fins arribar a peu de via.

Pel què fa a la via, són només 4 tirades, però contundents i mantingudes, sobre bona roca. La primera tirada no dóna gaire treva a escalfar, amb uns primers metres força exigents però molt ben protegits. És brutal! La segona, combina fissura a protegir i una bonica placa final on concentra les dificultats. La tercera, ens feia patir, però finalment vam poder escalar-la en lliure. L’arrencada ja té passos llargs i intensos on cal apretar amb tots els músculs del cos. Superada la primera placa, trobarem una mica de treva aprofitant un flanqueig cap a la dreta, que mena a una segona placa molt fina on cal posar molta imaginació. La roca és velcro, qualsevol cantell val per progressar. I la darrera tirada, lògica i directa, tota ella en fissura, amb les dificultats també molt concentrades en un pas on hi ha l’única expansió.

Els friends grans són per a la darrera tirada. Preveure un totem negre o similar per reforçar la R2.

Se’m fa la boca aigua mentre escric, tot revivint l’escalada. No caldria dir-ho, però estic descrivint una petita 5 estels. Aprofiteu que les fissures estan netes i les plaques tenen magnesi. Ep, però deixeu al Parce que opini primer!

Per escalfar!

Durant l'alliberament de la 3a tirada

En Pau netejant la 4a tirada

El bonic balcó de la Catalunya Central

Està demostrat que en l’evolució no només actua la selecció natural dels més aptes i forts. De vegades es donen fenòmens atzarosos com la deriva genètica, que modifiquen les freqüències gèniques sense cap direcció determinada. Així doncs, podríem dir que si som aquí només és fruit d’un conjunt de casualitats.