Sardenya

La idea d’escapar-nos per Nadal a l’illa de Sardenya em generava dubtes, d’una banda creia que eren pocs dies pel meu gust amb la combinació de ferris i, de l’altra, em preocupava passar fred. Doncs bé, no negaré que hagués allargat una setmaneta més guanyant dies de repòs, però la meteo ha estat immillorable. No ha plogut, cosa que ja no és sorprenent al clima mediterrani, i les temperatures han estat molt suaus (màximes de 17, mínimes d’11) cosa que ens ha permès escalar al sol o a l’ombra segons interès. Val a dir que, la majoria de dies, tan era l’orientació escollida perquè el sol tampoc l’hem vist pràcticament en tot el viatge.

Després de visitar un sector d’esportiva proper a Porto Torres (Roccadoria: Vies de continuitat guapes tot i que a voltes relliscoses) per aprofitar la nostra arribada, ens dediquem a explorar les parets de calcari de la costa est.

Sept ans de solitude, 390m 7a (6b+ oblig.), Punta Giradili *****

Encetem el viatge amb un viot! Una paret vertical i amb roca d’escàndol. La via mantinguda i variada amb plaques de gotes d’aigua (característics de l’illa), diedres i desploms. Aproximació en baixada i retorn sense desnivell, tot un luxe per escalar a la vora del mar. A totes les vies més destacables de la paret hi havia cordades quan vam arribar, de manera que optem per seguir amb l’objectiu inicial. Després de llargues estones d’espera a les reunions, la parelleta de joves italians ens deixa passar. A destacar el diedre desplomat de 6c+ de la setena tirada, un escàndol! Un joc discret de friends hagués ajudat a matar alguns alejes.

La millor tirada de la via

Amb vistes a Pedra Longa

Vistes de Punta Giradili des de Pedra Longa, llàstima!

Cromosomi Corsari, Pedra Longa, 180 6c (6b oblig) ****

Una vieta de caire més comercial que gaudeix d’aproximació i retorn breus, bones vistes i ambient marí. A destacar la tercera tirada de travessa desplomada amb molt d’ambient. El lloc atrau a multituds, millor cercar horaris poc freqüentats.

Stella di sangue, Bruncu Nieddu, 270 7b (6c oblig) *****

Un altre viot, en un entorn molt solitari. Hi força xapes en un estat força dubtós (molt oxidades), tot i que algunes ja han estat canviades. El joc discret de friends que portàvem va ajudar a assegurar l’equipament més dubtós. La via es pot dividir en dues parts ben diferenciades. La primera amb les tirades més dures i desplomades, segurament les més boniques i sorprenents. I la segona part amb tirades de 7a mantingudes, difícils (un xic collades) i obligades, on el cansament acumulat ja passa factura.

 

Oceano mare, Biddiriscottaï, 160m 6b+ (6b oblig) *****

Un espectacle: per la via, per l’indret i la sol·litud que hi vam viure. Només arribar a peu de via ja valia la pena. No tenia cap expectativa per la via, pensant que es tractava d’un dia de repòs actiu i em va sorprendre molt positivament per la seva verticalitat i l’abrasió de la seva roca, damunt mateix del mar. Un gaudí de baix a dalt.

Cova d'escalada esportiva de mocs impressionants de camí

Alfredo Alfredo, Monte Oddeu, 7a (6a+ olbig) ****

Una paret molt accessible amb vies per escollir i fins i tot combinar. La nostra transcorre per un diedre ben marcat (segona i tercera tirades). Tot i que la via és ben bonica, la vaig trobar equipada en excés.

Hotel Supramonte, Gola di Gorropou, 400m 8b (7c oblig) *****

Només vam visitar el peu de via, un congost allunyat per al qual cal pagar 1,5h de pateo fins arribar-hi i 5€ per testa per accedir-hi. Vam fer la nostra excursió de tarda, baixant de la Alfredo Alfredo, i gràcies a això, vam poder accedir sense pagar perquè el noi de la guingueta havia plegat, tot i que vam apurar el retorn a negra nit. La via tenia prou magnesi (com desploma aquella gorja és normal) i per ser una via del Larcher la primera tirada no es veia extrema.  Les fotos de l'indret no fan gens de justícia... Hi tornarem!?

Ischintzidda, Monte Uddé, 7a+ (6b+ oblig.) ****

Una aproximació amb forta pujada per una tartera és el preu per a visitar aquesta paret, en forma d’embut que convida a somiar i dibuixar possibles traçats. La via escollida arrenca amb una tirada de 7a que el meu cos (ja tocat dels metres acumulats) no accepta com a repòs. El millor de tot, el diedre de la 4a tirada!

 

Andare fare non pensare, Fruncu Mannu, 260 7a+ (6b+ oblig.) **** 

Tot i que després de tants dies escalant en aquestes valls em semblava que la roca no podia ser millor, doncs aquesta via s’emporta la palma, em manquen adjectius. Tot i no ser molt mantinguda totes les tirades són bones. El bon gust de boca es va anar esvaint durant el llarg descens (2h30) per pendents de roca solta; tot i no fer-ho del tot bé, vam escollir un camí que ens va fer un volta per coves i altres llocs interessants.

Aprofito les llargues estones mortes del ferri de tornada per escriure aquest petit diari de la nostra estada a l’illa. S’agraeix molt haver-la conegut en temporada baixa i amb bon clima. Tret de les parets més verticals, només vam fer un passeig nocturn per l’Alguer amb una pizza de comiat.

Gràcies Albert per deixar-nos la guia d’en Maurizio (Pietra di Luna). Gràcies Oscar i Sara per l’acollida per cap d’any. Gràcies Pau per seguir a l’altre costat de la corda.