La meva primera Patum com a berguedana, molt completa i desitjada des de fa 3 anys.
Després de viure la Berga del confinament, fosca i apagada, és tot un plaer reviure el caliu de la festa, les seves olors i la seva música i és tot un orgull celebrar els més de 400 anys d’història del tabal, la guita grossa, les masses i els plens.
Però l’econtre més màgic de tots és el fet de tornar a veure aquelles cares conegudes, amb barret o sense, però sempre amb un somriure. La mateixa màgia que fa retrobar vell amics que, com jo, anhelaven aquest moment.
 |
I també m’ha quedat molt clar que enguany és la darrera infantil que gaudeixo ja que tant l’Heura com la Siurana han crescut molt en 3 anys i ja no necessiten la tieta dins de la plaça. Serà tot un orgull poder-les introduir a “la Patum dels grans” quan ho creguin oportú.
Malgrat no em va tocar cap salt per sorteig he viscut una patum molt completa, de dimecres a diumenge i treballant tots els matins. La clau, unes bones migdiades i la barreja ben lluny, tan sols olorar-ne el seu perfum. Tornar a casa sense passar per cap giratori, fer un dutxa per treure la negror de pólvora, una estona d’aclucar els ulls abans que soni el despertador i a treballar amb un somriure com si res.
 | ||
Tanco la Patum dedicant els darrers tirabols a una persona estimada que desperta cada any, quan sent el so del tabal fent tremolar el terra, per reviure la festa al meu costat. Fins l’any vinent oncle!
si xales!!!!
ResponElimina