Un any molt difícil per mi, al llarg del qual he hagut de conviure amb una capsulitis d’espatlla (espatlla congelada) i un turmell que, després d’una operació, segueix fent la guitza. Malgrat tot plegat, la meva tossuderia m’ha fet escalar, amb més o menys condicions, una noratena de vies i 18.000m verticals, cosa que no està gens malament.
Si bé és cert que cada vegada costa més escalar 5 estels a la vora de casa, tinc la sort d’escalar sovint a la Sud del Pedraforca on pràcticament totes les vies són 5 estels. Anant una mica més lluny, la via que més ha aconseguit seduir-me aquest any és El beso de la cobra a Paret de Sanzuelo en l’ascensió de la qual els seus autors ens acompanyen fins a peu de via. És mantinguda i exigent, com ens agrada!
Pel què fa a les obertures vull destacar la Fam de tu, per a la qual sento un lligam molt especial, per l’esforç dedicat, proporcional al resultat final de la creació. Una via que espero ser capaç de repetir sovint! La segona via a destacar és la Via del Manza, a qui també hem dedicat molt de temps, proporcional a l’estima per Montrebei i pel nostre amic Luis.
Viatjar obre portes a tastar roques exòtiques, en parets verticals i entorn de postal. De totes les vies a l’estranger en destacaria el Muro Giallo a la Cima Piccola di Lavaredo, de les vies més verticals i mantingudes que he escalant mai, 320m amb dificultats rondant el 6c/7a (6c+ obligat), amb un pati impressionant. La segona, la Lilith al Rätikon, una escalada sobre calcari extraordinari en la qual ho vam donar-ho tot.
Molt agraïda pels moments viscuts el 2025, només em queda desitjar-vos un any ple de bones aventures, bona companyia i bons àpats!