Via del Manza, Montrebei

 

D'ençà que l’amic Manza ens va deixar en un tràgic accident a Montrebei, hem buscat la manera de retre-li un petit homenatge en forma de via a la paret on ens va deixar. En un inici ens vam dedicar a explorar exhaustivament el terreny que, no cal dir, és força limitat. Malgrat això, vàrem obrir alguna línia però no ens semblava digna del seu nom. Buscàvem un traçat que el representés, de llarg recorregut, on dominés l’aventura i calgués navegar amb astúcia. Finalment, ho vam aconseguir i hi vam dedicar cinc jornades de feina.

D’entrada, la primera gran dificultat va ésser obrir-nos pas entre els sostres de roca cutre que hi ha a la part de baix de la paret. En un primer intent, vam restaurar i netejar l’entrada de la via Vientos Peregrinos, però tot i els esforços dedicats, quedava un traçat amb molt mala roca i expo. Vam descartar aquesta idea quan els bons amics de la factoria Ganxets ens van oferir entrar a través de les primeres tirades d'un projecte de futur viot.

A mitja via, vàrem descobrir una reunió antiga de burins i un tram curt al seu capdamunt amb uns pitons que no vam desaprofitar, un fet que demostra que algú havia passat per allà molts anys abans i havia abandonat l’intent. Ni el Picazo ni cap altre habitual de l’època ens ha sabut resoldre el misteri.

Molts moments de tensió hem viscut en l’obertura, temptejant la roca al nostre voltant i qüestionant si era imprescindible fer ús d’expansius, intentant estar a l’alçada de l’ètica dominant al temple. Sempre que hem pogut, ens hem decantat per seguir les debilitats de la paret (diedres i fissures típicament montrebeians) i, sovint, hem descartat plaques de roca molt atractiva, el pas a través de les quals haurien requerit força xapes.

Era tal el record de la tensió viscuda que el temor a repetir-la creixia sense poder frenar-lo fins al punt que en una ocasió, amb tot el material a punt per a la l’atac, ens va vèncer la covardia, sobretot a mi. A causa d’una temporada fora de joc per lesions diverses em costava sentir-me amb forces per a tal gesta. Tres setmanes més tard hi tornem, acollonits però decidits, i emprenem l’escalada en un calorós dia de juny. A posteriori pensem no n'hi havia per tant!

A mencionar alguns detalls pràctics a tenir en compte:

• Compte amb el fregament a L6. Seran molt útils bagues extra llargues per al fotogènic flanqueig final d’entrada a reunió.

• Trobareu un cordino amic al pas clau de l’L8, pensat per facilitar provar-ho en lliure però que esdevindrà una tentació per a molts.

• A meitat L10 NO seguir per un sistema evident de diedres i canals, cal marxar sobre placa fisurada cap a l’esquerra.

• Millor deixar l’L12 per al més alt/a de la cordada.

Com sempre, estarem encantats de rebre el retorn de les vostres repeticions, 400m poden donar molt de sí. Segurament no m’equivocaria afirmant que la proposta de graus que en faria el Manza de la via seria més collada que la nostra. 

Des de la reunió de la Latin, començant L3

Entrada a R3, ara totalment sanejada de blocs

 

Arribada fanàtica de R6

L7, el meu preferit